residència
residència
- ca centre residencial, n m
- ca residència, n f sin. compl.
- es centro residencial, n m
- es residencia, n f
- fr centre résidentiel, n m
- fr foyer d'accueil médicalisé, n m
- fr maison d'accueil spécialisé, n f
- en residential centre, n
Definició
Servei d'acolliment residencial consistent en un allotjament col·lectiu per a persones amb un trastorn mental greu i amb un cert grau de dependència que necessiten atenció de manera ininterrompuda.
Nota
- El centre residencial compta, principalment, amb un equip de professionals de la medicina, la infermeria, la psiquiatria, la neurologia, la psicologia, la pedagogia i el treball social.
resiliència
resiliència
- ca resiliència, n f
- es resiliencia, n f
- fr résilience, n f
- en resilience, n
- en resiliency, n
Definició
Capacitat d'una persona per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, adaptar-s'hi, recuperar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses.
Nota
- La resiliència pot actuar com a factor de protecció.
respir
respir
- ca relleu, n m
- ca respir, n m sin. compl.
- es respiro, n m
- es respiro familiar, n m
- es servicio de relevo, n m
- es servicio de respiro, n m
- fr répit, n m
- fr service de relève, n m
- fr soins de relève, n m pl
- fr soins de répit, n m pl
- en relief care, n
- en respite care, n
- en respite service, n
Definició
Conjunt d'activitats i serveis enfocats a donar suport als cuidadors i a oferir-los temps de descans i desconnexió, amb l'objectiu d'alleugerir-los la càrrega mental, vetllar per la seva salut i evitar que es vegin aïllats de la societat per la seva dedicació plena a la cura d'una persona amb una discapacitat, un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies.
Nota
- La denominació respir es considera, en general, inadequada perquè denota una manca de respecte per a les persones de qui es té cura, que són tractades com una càrrega de la qual cal lliurar-se de tant en tant.
restricció farmacològica
restricció farmacològica
- ca contenció farmacològica, n f
- ca restricció farmacològica, n f
- ca contenció química, n f sin. compl.
- ca restricció química, n f sin. compl.
- es contención farmacológica, n f
- es contención química, n f
- es restricción farmacológica, n f
- es restricción química, n f
- fr contention chimique, n f
- fr contention pharmacologique, n f
- en chemical restraint, n
- en medicinal restraint, n
Definició
Mesura restrictiva consistent en el control del comportament o la limitació de la mobilitat d'una persona mitjançant l'administració de substàncies psicoactives, amb l'objectiu d'evitar situacions que suposin un risc per a ella o per a altres persones.
restricció física
restricció física
- ca contenció física, n f
- ca restricció física, n f
- ca immobilització física, n f sin. compl.
- ca subjecció física, n f sin. compl.
- es contención física, n f
- es inmovilización física, n f
- es restricción física, n f
- es sujeción física, n f
- fr contention manuelle, n f
- fr contention physique, n f
- en physical restraint, n
Definició
Mesura restrictiva consistent en la limitació parcial o total de la mobilitat d'una persona mitjançant l'aplicació de força per part d'una altra persona, o més d'una, cos a cos, i sense l'aplicació de dispositius mecànics, amb l'objectiu d'impedir que faci moviments que puguin suposar un risc per a ella o per a altres persones.
restricció mecànica
restricció mecànica
- ca contenció mecànica, n f
- ca restricció mecànica, n f
- ca immobilització mecànica, n f sin. compl.
- ca subjecció mecànica, n f sin. compl.
- es contención mecánica, n f
- es inmovilización mecánica, n f
- es restricción mecánica, n f
- es sujeción mecánica, n f
- fr contention, n f
- fr contention mécanique, n f
- en mechanical restraint, n
Definició
Mesura restrictiva consistent en la limitació parcial o total de la mobilitat d'una persona mitjançant un dispositiu tècnic o tèxtil o un element del mobiliari, en contacte o molt proper a la persona, amb l'objectiu d'impedir que faci moviments que puguin suposar un risc per a ella o per a altres persones.
restricció química
restricció química
- ca contenció farmacològica, n f
- ca restricció farmacològica, n f
- ca contenció química, n f sin. compl.
- ca restricció química, n f sin. compl.
- es contención farmacológica, n f
- es contención química, n f
- es restricción farmacológica, n f
- es restricción química, n f
- fr contention chimique, n f
- fr contention pharmacologique, n f
- en chemical restraint, n
- en medicinal restraint, n
Definició
Mesura restrictiva consistent en el control del comportament o la limitació de la mobilitat d'una persona mitjançant l'administració de substàncies psicoactives, amb l'objectiu d'evitar situacions que suposin un risc per a ella o per a altres persones.
risc social
risc social
- ca risc social, n m
- es riesgo social, n m
- fr risque social, n m
- en social risk, n
Definició
Situació en què conflueixen factors socials, culturals, econòmics, personals i relacionals que poden dur a l'exclusió social.
ruta assistencial
ruta assistencial
- ca ruta assistencial, n f
- ca via clínica, n f sin. compl.
- es trayectoria clínica, n f
- es vía clínica, n f
- fr chemin clinique, n m
- fr cheminement clinique, n m
- fr plan d'intervention, n m
- en care pathway, n
- en clinical pathway, n
Definició
Pacte entre el conjunt de professionals i les organitzacions dels diferents àmbits assistencials que operen en un mateix territori i atenen una mateixa població amb un problema de salut específic per a aplicar els criteris de bona pràctica, optimitzar els circuits assistencials i planificar les respostes davant d'escenaris previsibles.
Nota
- La ruta assistencial es pot detallar i adaptar a un problema de salut mental o un trastorn per ús de substàncies concret. Per exemple, en el cas dels trastorns depressius existeix una ruta assistencial de la depressió o ruta de la depressió.