trastorn mental greu
trastorn mental greu
- ca trastorn mental greu, n m
- ca TMG, n m sigla
- es trastorno mental grave, n m
- es TMG, n m sigla
- fr trouble mental grave, n m
- fr TMG, n m sigla
- en severe mental disorder, n
- en severe mental illness, n
- en SMD, n sigla
- en SMI, n sigla
Definició
Trastorn mental que presenta símptomes de gran intensitat que afecten en gran mesura la conducta i el funcionament social d'una persona, li poden generar un cert grau de discapacitat i, en conseqüència, poden repercutir de manera significativa en la seva qualitat de vida.
Nota
- 1. Els trastorns mentals greus es caracteritzen per alteracions de la sensopercepció, com al·lucinacions o idees delirants; per trastorns conductuals, amb agitació o pèrdua de control dels impulsos; per alteracions de l'estat d'ànim, com angoixa, tristesa, impossibilitat de sentir qualsevol tipus de plaer, eufòria, hiperactivitat o insomni, o per alteracions de l'atenció o de la memòria, entre altres. Són trastorns amb una vulnerabilitat congènita i poden aparèixer en qualsevol moment de la vida, sovint de forma espontània i a vegades precipitats per factors externs, com l'efecte de determinades substàncies.
- 2. El trastorn mental greu que es presenta de manera contínua o en episodis recurrents durant dos anys o més, amb uns criteris de gravetat determinats, i que té una evolució crònica, s'acostuma a qualificar de sever. En aquest cas, és habitual l'ús de la denominació trastorn mental sever i la sigla corresponent, TMS.
- 3. Són exemples de trastorn mental greu la depressió major; el trastorn bipolar; el grup de les esquizofrènies i altres patologies psicòtiques; la dependència de l'alcohol o altres substàncies psicoactives; algunes afeccions d'ansietat, com l'agorafòbia o el trastorn obsessivocompulsiu, i els trastorns lligats al desenvolupament, com els de l'espectre autista, i a algunes estructures de la personalitat.
trastorn mental lleu
trastorn mental lleu
- ca trastorn mental lleu, n m
- es trastorno mental leve, n m
- fr trouble mental léger, n m
- en light mental disorder, n
Definició
Trastorn mental d'intensitat baixa o moderada o d'evolució curta que altera el benestar psicològic d'una persona i pot repercutir en la seva salut física i, en general, en la seva vida, sense generar-li cap discapacitat de manera permanent.
Nota
- 1. El trastorn mental lleu passatger i de curta durada s'acostuma a qualificar de transitori. En aquest cas, és habitual l'ús de la denominació trastorn mental transitori i la sigla corresponent, TMT.
- 2. Són exemples de trastorn mental lleu l'ansietat, algunes fòbies, la depressió reactiva a situacions vitals recents o el dol patològic.
trastorn per ús de substàncies
trastorn per ús de substàncies
- ca trastorn per ús de substàncies, n m
- ca TUS, n m sigla
- es trastorno por consumo de sustancias, n m
- es trastorno por uso de sustancias, n m
- es TUS, n m sigla
- fr trouble lié à l'usage de substances, n m
- fr trouble lié à l'utilisation de substances, n m
- fr TLU, n m sigla
- fr TUS, n m sigla
- en substance use disorder, n
- en SUD, n sigla
Definició
Patró de comportament patològic relacionat amb el consum habitual, generalment abusiu, de drogues o fàrmacs, que provoca un deteriorament o un malestar clínicament significatiu i comporta un cert grau d'addicció, problemes socials i problemes de salut mental i física.
Nota
- 1. El trastorn per ús de substàncies provoca canvis en el comportament (com ara canvis en l'estat d'ànim, irritabilitat, hiperactivitat o pèrdua de motivació), canvis físics (com ara tremolors, parla inarticulada, pèrdua o increment de pes, o mida anormal de les pupil·les) i canvis socials (com ara canvis en el cercle d'amistats o d'activitats de lleure, problemes legals o problemes econòmics).
- 2. Els trastorns per ús de substàncies acostumen a estar causats pel consum d'alcohol, cafeïna, nicotina, cànnabis, al·lucinògens, ansiolítics, sedants, inhalants, opiacis, estimulants i dissolvents, entre d'altres substàncies.
trastorn psiquiàtric
trastorn psiquiàtric
- ca trastorn mental, n m
- ca malaltia mental, n f sin. compl.
- ca trastorn, n m sin. compl.
- ca trastorn psiquiàtric, n m sin. compl.
- es enfermedad mental, n f
- es trastorno, n m
- es trastorno mental, n m
- es trastorno psiquiátrico, n m
- fr maladie mentale, n f
- fr trouble, n m
- fr trouble mental, n m
- en disorder, n
- en mental disorder, n
- en mental illness, n
Definició
Alteració conductual, psíquica o mental deguda a la interacció de factors biològics, psicològics i socials, que provoca canvis funcionals significatius en la vida d'una persona i un grau de patiment, sovint intens, en la persona afectada i el seu entorn.
Nota
- 1. Els trastorns mentals tenen una repercussió que pot arribar a ser significativa o, en els casos més greus, devastadora, en la vida de les persones afectades. Per exemple, en l'àmbit social els trastorns mentals són objecte d'estigma i poden dur les persones afectades a situacions de discriminació i exclusió social. En l'àmbit del treball poden suposar una incapacitat laboral, que pot ser temporal o permanent, i requerir suport en el treball ordinari o bé un treball protegit. En l'àmbit escolar poden requerir la intervenció dels equips d'assessorament i orientació pedagògica i del conjunt de professionals del centre de desenvolupament infantil i d'atenció precoç, així com la utilització de l'aula integral de suport, el reforç del suport intensiu per a l'escolarització inclusiva o l'escolarització en un centre d'educació especial.
- 2. Els trastorns mentals poden comportar conseqüències legals i plantejar conflictes ètics en el tractament de les persones que els pateixen. Legalment, les persones amb un trastorn mental poden ser objecte d'una modificació de la capacitat, que pot ser parcial o total, i requerir una curatela o una tutela, per exemple. Des del punt de vista de l'ètica, les mesures restrictives que s'utilitzen en alguns serveis assistencials són qüestionables i, en qualsevol cas, han d'estar regulades. L'objectiu, en aquest aspecte, és la contenció zero.
- 3. Per als trastorns mentals es disposa de tractaments eficaços, però en la societat encara hi ha la creença que no es poden tractar i que les persones que els pateixen són difícils, poc intel·ligents o incapaces de prendre decisions.
- 4. Alguns dels trastorns mentals principals són les addiccions, els trastorns per ús de substàncies, els trastorns de la personalitat, els trastorns del desenvolupament, la depressió, l'ansietat, l'esquizofrènia, el trastorn bipolar, la demència i la psicosi.
- 5. Els trastorns mentals es poden classificar en trastorns mentals greus i trastorns mentals lleus.
trauma
trauma
- ca trauma, n m
- es trauma, n m
- es trauma psíquico, n m
- fr trauma, n m
- fr traumatisme, n m
- en psychic trauma, n
- en trauma, n
Definició
Experiència física o psíquica d'un esdeveniment que causa malestar físic, emocional o social i és d'una magnitud tal que sobrepassa la capacitat d'una persona per a tolerar-lo, enfrontar-s'hi i respondre-hi adequadament i pot provocar problemes de salut mental persistents.
Nota
- 1. El trauma pot ser una experiència única i limitada, una experiència constant o una experiència repetida en el temps.
- 2. El trauma pot ser un factor desencadenant o un factor predisposant d'un trastorn mental.
treball amb suport
treball amb suport
- ca treball amb suport, n m
- es empleo con apoyo, n m
- fr emploi accompagné, n m
- fr emploi assisté, n m
- en supported employment, n
Definició
Modalitat d'inserció laboral d'una persona amb una discapacitat o un trastorn mental consistent en l'obtenció d'un lloc de treball ordinari i la continuïtat en aquest lloc, caracteritzada per l'acompanyament i la supervisió al llarg de tot el procés de cerca de feina i adaptació al lloc de treball.
Nota
- 1. En el marc del treball amb suport tenen un paper important els tècnics d'inserció laboral i les tècniques d'inserció laboral, que ajuden la persona amb una discapacitat o un trastorn mental a trobar una feina adequada i ajustada a les seves capacitats i els seus interessos, a adaptar-se al lloc de treball i aprendre'n les tasques i les funcions, a relacionar-se bé amb l'entorn, a conservar la feina i a desenvolupar-se professionalment.
- 2. El treball amb suport contribueix a l'autonomia, l'autodeterminació i l'empoderament de les persones amb una discapacitat o un trastorn mental, alhora que els permet ampliar el suport social.
treball comunitari
treball comunitari
- ca treball comunitari, n m
- es trabajo comunitario, n m
- fr service communautaire, n m
- fr travail communautaire, n m
- en community service, n
- en community work, n
Definició
Intervenció social consistent a crear espais i projectes en el si de la comunitat per a atendre els problemes socials de les persones amb un trastorn mental greu o un trastorn per ús de substàncies mitjançant la promoció de la comunicació i de la interacció amb la comunitat i la creació de vincles socials.
Nota
- 1. El treball comunitari forma part del procés de recuperació i té per objectiu la inclusió comunitària i la inclusió social de les persones amb un trastorn mental greu.
- 2. El treball comunitari contribueix a l'empoderament de les persones amb un trastorn mental greu, afavoreix una bona autoestima i ajuda a reduir l'estigmatització i a ampliar la xarxa de suport d'aquestes persones, de manera que en permet millorar la qualitat de vida.
- 3. El treball comunitari és positiu en termes de prevenció i també contribueix a la promoció de la salut mental.
treball ordinari
treball ordinari
- ca treball ordinari, n m
- es empleo ordinario, n m
- es trabajo ordinario, n m
- fr emploi ordinaire, n m
- en ordinary employment, n
Definició
Activitat professional que una persona desenvolupa per compte propi o a compte d'altri en una empresa o una organització.
Nota
- El treball ordinari culmina la inserció laboral plena o la reinserció laboral d'una persona amb una discapacitat, un trastorn mental o un trastorn per ús de substàncies.
treball protegit
treball protegit
- ca treball protegit, n m
- es empleo protegido, n m
- es trabajo protegido, n m
- fr emploi protégé, n m
- en sheltered employment, n
Definició
Activitat professional que una persona amb una discapacitat o un trastorn mental desenvolupa en un centre especial de treball o mitjançant un enclavament laboral amb l'objectiu d'adquirir les habilitats i l'autonomia necessàries, de vegades com a pas previ per a arribar a dur a terme un treball ordinari, si escau.
treball social
treball social
- ca treball social, n m
- es trabajo social, n m
- fr travail social, n m
- en social work, n
Definició
Disciplina especialitzada que té per objecte ajudar una persona o un col·lectiu a satisfer les necessitats bàsiques que no són a l'abast dels seus mitjans i a desenvolupar les capacitats que li permetin aconseguir una qualitat de vida millor, la integració social i una major autonomia personal.
Nota
- El treball social en l'àmbit de la salut mental es pot traduir, per exemple, en intervencions de prevenció primària, amb l'objectiu de disminuir l'aparició i el desenvolupament de trastorns mentals en la comunitat; de prevenció secundària, amb l'objectiu d'evitar la cronicitat dels trastorns mentals, o de prevenció terciària, amb l'objectiu d'aturar o alentir el progrés de la discapacitat derivada dels trastorns mentals.